L'estàndard 179: Oh Lady be good!
L'estàndard d'aquesta setmana és el tema de 1924 OH LADY BE GOOD! Original de George Gershwin i amb lletra de Ira Gershwin.
Moltes de les cançons provinents
de la transició entre el dixie i les noves sonoritats de meitat anys vint van
patir molt per poder ser adaptades a les noves estructures suavitzades o
presidides pel tot poderós swing dels 30, sobretot a nivell d'improvització.
Pocs van ser els que van
adaptar-se, però les cançons que van superar la transformació van esdevenir
èxits automàtics fruit de la seva tradició.
Un exemple d'aquest èxit va ser
el tema OH LADY BE GOOD! Presentada formalment al Liberty Theater de Broodway
l'any 1924 com a tema principal d'una obra que portava el mateix títol.
Un dels encants de la
representació, a part del repertori musical, és el fet de que estigués
protagonitzada per Fred i Adele Astair entre d'altres grans noms... Aquest fet
va ser decisiu segurament per assolir les més de 330 representacions que va
aconseguir l'espectacle.
El tema original sonava així amb
la veu de Walter Catlett, l'encarregat de executar el tema a l'espectacle.
L'atractiu del tema va portar a
molta gent a incloure la composició entre el seu repertori, animats també pel
segell de qualitat que sempre ha significat el cognom Gershwin. Curiosament una
de les figures que ha visitat el tema en més ocasions ha estat Benny Goodman.
Hem triat una versió a trio, un format al que el sr.Goodman no ens te gaire
acostumats, sempre tan protegit per la seva Big Band.
Benny Goodman – Clarinet
Teddy Wilson – Piano
Gene Krupa - Bateria.
Sensible per igual a la tradició,
a les noves formes del jazz i a tot el que succeix al seu voltant, Charlie
Parker va interpretar, al 1946, un OH LADY BE GOOD fascinant.
Un autèntic home-espectacle, Slim
Gaillard aconsegueix fer seva la cançó i contagiar-la de tota la seva essència.
Una gravació original de 1958, pur ritme!
La translació a la guitarra del
clàssic no pot ser millor si qui s'encarrega d'aquesta feina és en Kenny
Burrell. En aquesta gravació original de 1959 al Five Spot Café es fa
acompanyar, entre d'altres, d'Art Blakey a la bateria.
I moltes més interpretacions que
es poden trobar del tema, teniu alguna preferida? La compartiu?
